domingo

La figura del mediador/a II

 

Altres reflexions al voltant de la figura del mediador/a ens porten a parlar de la seva responsabilitat professional. 

En primer lloc, hem de tenir en compte que el mediador/a ha de ser un garant de la neutral evolució del procés de mediació. Dit d'una altre manera, ha de respectar escrupolosament el propi procés de mediació amb els seus tempos i dinàmiques pròpies. És important aclarir, que en aquestes reflexions parlem d'un determinat ideal en la mediació. És a dir, som plenament conscients que tot sovint els condicionants externs a la mediació influeixen més en aquesta que la pròpia dinàmica del procés. No obstant, hem de vetllar perquè aquestes ingerències de: cost - temporal i econòmic -, administratives, socials o d'opinió pública, no interfereixin en el procés de mediació.

En segon lloc, hem de parlar de la importància de la imparcialitat. És imprescindible que tot mediador/a pugui garantir en tot moment la imparcialitat del procés de mediació. Aquest fet comporta denegar una mediació en el cas que no es pugui mantenir aquesta, i fins i tot, en el cas que es pugui sospitar de la seva no garantia futura - tergiversació o manipulació de la pròpia mediació pels interessos d'una part. 

La importància d'aquest punt fa necessari clarificar que entenem per conducta imparcial i quin és el seu abast:

  • La conducta imparcial suposa assumir que no hi ha cap prejudici de base - característiques de les parts, antecedents, valors i creences - que orienti ni favorablement ni negativament el nostre judici o activitat.
  • La conducta imparcial suposa assumir que no hi haurà cap tipus d'element aliè al procés de mediació que el condicioni en el seus propis termes. Ens referim a elements aliens com: favors, recompenses econòmiques, informació privilegiada, etc. 

La figura del mediador/a


En aquesta reflexió pretenem acostar-nos una mica més a la figura mediadora, tot caracteritzant-ne, temptativament, alguna de les característiques que considerem importants.

En primer lloc, el mediador/a ha de respectar les parts. Dit d'una altre manera, no pot imposar sota cap circumstància la seva voluntat - i el seu criteri - com a solució de la mediació. En aquest sentit, ha de deixar que les diferents parts implicades adoptin les decisions que estimin oportunes sobre el procés de conflicte i la seva resolució.

En segon lloc, el mediador/a ha de garantir la correcte comunicació de la informació. És a dir, no es poden prendre decisions correctes amb informació parcial o esbiaixada. Establir uns mecanismes d'informació objectiva del procés serà una prioritat sobre la que assentar la possibilitat d'acord.

Finalment, el mediador/a ha de garantir la llibertat d'informació com a combinació de les anteriors. És a dir, no només el mediador/a no pot imposar el criteri, sinó que ha d'estimular que tota decisió que es prengui - inclòs el propi procés de mediació - sigui fruit de decisions lliures de les parts i informades. Lògicament, el mediador/a no pot garantir la correcte informació de qualsevol situació en litigi; per tant, haurà de procurar estimular la necessitat de recórrer a assessorament extern per tal de garantir l'objectivitat de la informació.

La figura del mediador/a és molt més complexa, en continuarem parlant...

Primeres reflexions

  






Primer partirem d'una definició personal del conflicte:

Conflicte: aquella disparitat d’interessos que no pot consensuar les regles de la seva gestió positiva.

Aquesta definició en sembla interessant perquè parteix d'un supòsit antropològic bàsic, en relació al fet que tot grup humà exemplifica un camp de forces entre els diferents interessos dels membres que el conformen. Així, el conflicte no sorgeix pel " fait social " en sí mateix, ni per la seva transgressió; sinó que aquest és simplement  una reificació convencional o normativa d'aquest. Per tant, davant de tot fenomen social hem de ser conscients que sota l'aparent normalitat s'amaga un esquema d'interessos que pot desembocar, en qualsevol moment, en una situació conflictiva. 

L'origen de tota situació conflictiva, seguint la definició que ens hem donat, l'hem de situar en la incapacitat de gestió positiva d'aquest interessos. L'anterior es pot donar, a priori, per dos factors fonamentals:

  1. Cap dels dos agents/grups d’interès està disposat està disposat a cedir en el joc de poder. És a dir, s'articula una lògica de Win - Loss ( un guanya, l'altre perd )
  2. Ambdós agents/grups d’interès estan disposats a sacrificar els seus interessos si així asseguren el sacrifici dels interessos de l'altre part. Parlem d'una lògica de Loss - Loss ( tots perden ). En termes col·loquials s'anomena " trencar la baralla "
No obstant, com veurem la única alternativa vàlida des d'una perspectiva de gestió positiva de conflictes és la lògica Win - Win ( tots guanyen ). Per aconseguir-ho, hem d'escapar de les lògiques anterior per assajar-ne d'altres de més innovadores. D'això en continuarem parlant...

viernes

Presentació




Aquest blog pretén ser un recull d'aprenentatges i reflexions al voltant de la funció mediadora de conflictes. En aquest sentit, intentarem construir una mirada pròpia a propòsit de la mediació per tal d'identificar de quina manera podem esdevenir, els pedagogs i les pedagogues, mediadors competents.

Aquest camí d'aprenentatge i descobriment tot just comença, esteu convidats a recorre'l amb nosaltres.