Aquesta reflexió ve originada per la convicció que la nostra pròpia època requereix formes d'interrelació i comunicació diferents a les que havien estat usuals en el passat. Així, si tenim en compte la progressiva democratització que s'ha produït a la societat en relació al coneixement, haurem de concloure que noves formes de relació, també més democràtiques, s'hauran d'imposar a les verticals.
Repensar la comunicació i els vincles personals i professionals en termes d'horitzontalitat, suposa entendre que els postulats coactius de relació van perdent pes, en comparació a formes de relació basades en la responsabilitat compartida, la confiança i la cooperació. L'anterior és especialment significatiu, perquè necessàriament comporta posar en valor tots aquells metavalors associats a la mediació que hem estat analitzant a classe. Al nostre entendre, la capacitat mediadora al Segle XXI suposa traduir les característiques del mediador en quelcom assumit per les dues parts com a escenari natural de la seva relació quotidiana.
En primer lloc, el mediador/a personifica el no poder; per tant, les relacions pròpies d'una democratització social són aquelles que transformen el poder en coneixement. Així, en la mesura que totes les parts tenen accés potencial al coneixement no és pot imposar un poder de posició. En conseqüència, es fa necessari establir uns mecanismes de relació que posin entre parèntesi el poder - epoché -, per tal d'articular-se sobre uns principis de col·laboració i satisfacció mútua d'interessos.
En segon lloc, el mediador/a intenta catalitzar un situació anquilosada de conflicte per tal de generar dinàmiques de resolució fluides i creatives. En aquest sentit, la nostra època esdevé paradigmàtica a l'hora de situar la innovació i la creativitat en objectiu social i econòmic fonamental. Per tant, dimanar la creativitat de les opcions impensades per resoldre problemes ha de ser quelcom a fomentar en els nous espais de relació en els que la innovació haurà de ser la component fonamental.
En tercer lloc, el mediador/a es un gestor que pretén millorar la comunicació entre les parts. De nou, ens trobem davant d'un context social on allò més revolucionari té a veure amb l'explosió de noves formes socials de comunicació - recordi's l'impacte vertiginós de les xarxes socials a Internet. Per tant, és fonamental convertir les relacions dels Segle XXI amb formes de comunicació més obertes, flexibles i transparents. En la mesura que bona part del valor social i econòmic que siguem capaços de generar individualment, provindrà necessàriament de la capacitat d'optimitzar les nostres pròpies capacitats comunicatives.
En resum, la mediació com a estratègia de resolució positiva de conflictes cobra una importància estratègica en una societat més democràtica - horitzontal - i en la que bona part dels seus processos més característics depenen de forma crucial de la comunicació. Per tant, traslladar la funció mediadora a l'entorn i les exigències personals de la societat que estem construint és una tasca professional que no només implica a la figura dels seus professionals - els mediadors i mediadores -, sinó també a la nostra en tant que pedagogs i pedagogues que entenen la particular singularitat del temps que els hi ha tocat viure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario