Reflexions sobre les activitats realitzades a l’aula i la participació a classe

II

Una altre activitat que hem realitzat durant el curs, ha estat l’estudi selectiu de casos. En aquest sentit, un dels primers casos que vàrem analitzar tenia per objectiu mostrar-nos com operen de forma inconscient els prejudicis i les falses estimacions. Recordem-lo breument, davant d’una situació de robatori d’un compàs es produeixen tota uns sèrie de dinàmiques d’acusació que impliquen a un dels alumnes “ problemàtics “ de l’aula. En aquest sentit, veiem que tota la dinàmica d’acusació s’esdevé més per relacions personals dels alumnes que per proves fefaents del robatori. Per tant, ja podem entreveure que en qualsevol dinàmica d’interrelació entre persones que es coneixen, hi ha dues dimensions a tenir en compte davant la mediació.

Una primer dimensió, té a veure amb els propis rols de cada part. Així, en qualsevol interrelació hi ha una sèrie de rols que es distribueixen entre les parts. En aquest cas concret, hi ha una sèrie de rols que tenen a veure amb aspectes positius que són atribuïts a un determinat tipus d’alumnes – els que “ estan ben considerats “ pel professorat – i una sèrie de rols que tenen a veure amb aspectes negatius que són atributis a la contrapart “ problemàtica “. No obstant, en aquesta dimensió ja podem entreveure els prejudicis que es mobilitzen, no perquè estiguin absolutament mancats de fonament – tot prejudici té una base mínima o inicial de sentit -; sinó, perquè es més fàcil cognitivament atribuir comportaments homogenis a les persones que construir una personalitat complexa. En aquest cas, a classe vàrem estar incidint en la necessitat d’analitzar fins a quin punt, normalment inconscient, operen els nostres prejudicis i estereotips i com els hem d’eliminar en la mesura del possible en benefici del paper neutral del mediador/a.

Una segona dimensió, té a veure amb les diferents components que determinen la intel·lecció d’una situació. Dit d’una altre manera, no sempre es fàcil discriminar els diferents components que es donen en un acte cognitiu. Així, una de les tasques fonamentals com a mediadors consisteix en: aclarir un conflicte per poder-lo entendre. En aquest sentit, vàrem treballar a l’aula, aspectes com la diferència en tota narració d’un conflicte de: Pensaments, Sentiments i Actuacions. Aquesta discriminació entre components d’un conflicte és una de les tasques que un mediador o mediadora ha de realitzar no només respecte a sí mateix i la seva pròpia comprensió professional del conflicte; sinó com una de les fases de la pròpia mediació – aclarir el problema. En la mesura que siguem capaços d’aconseguir una delimitació nítida d’aquests components podrem entrar en millors probabilitats d’èxit a un procés d’enquadrament, per convertir les posicions a interessos clarament definits. 

Finalment, hem de destacar que aquesta activitat ens va permetre entendre com la nostra forma de comprendre les situacions està sempre condicionada per les diferents experiències i bagatge personal. A més, hem de tenir en compte que tots anem incorporant formes poc objectives de raonament que apliquem com automatismes d’atribució i que, si no són convenientment objecte d’autocrítica,  poden esdevenir  prejudicis i estereotips tot sovint difícilment eradicables.