L'emocionalitat del conflicte

Una de les constants a l'hora d'entendre el conflicte és adonar-se'n que tot sovint la nota característica que determina la gravetat d'aquest és el seu caràcter emocional. Entenem per " emoció ": aquell estat afectiu que s'experimenta com a una reacció subjectiva a l'ambient. Aquesta reacció comporta una sèrie de canvis innats de caràcter fisiològic  i endocrí, tot i que són influïts i determinats, també, per l'experiència personal. Com sabem, hi han moltes discussions a propòsit de la taxonomia de les emocions primàries o bàsiques; no obstant, una classificació força acceptada les delimita a sis emocions bàsiques:

• Por
• Sorpresa
• Aversió
• Ira
• Alegria
• Tristesa

 

De la descripció anterior és important destacar-ne alguns aspectes. 

En primer lloc, les emocions són quelcom innat i també aprés. És a dir, no són ni modificables del tot ni modificables en absolut; tenen, per tant, un grau d'intervenció. Aquesta grau d'intervenció l'haurem de determinar en la pròpia intervenció mediadora. Així, alguns subjectes seran més proclius al entrenament emocional que d'altres. Com sabem, la mediació no és una terapia conductual, però comporta, en els seus propis mecanisme d'afrontament, la necessitat d'aprendre a gestionar les propies conductes i, en consequencia, les reaccions emocionals que les sustenten.

En segon lloc, les emocions responen a un repte adaptatiu. Si tenim una concepció constructivista del conflicte, és a dir, quelcom no essencial, sinó fruit d'una sèrie de circumstàncies que envolten disruptivament la relació personal o d'interés entre dues o més parts. Entendre les emocions com adaptació, suposa generar formes de resolució de conflictes que comportin una millor adaptació i, a l'hora, una disminució de la intensitat emocional. 

Finalment, veiem que atendre fenomenològicament el conflicte suposa incidir en tots aquells aspectes que el constitueixen. En aquest sentit, és important enfocar la nostra atenció professional a la persones com a quelcom complex, que en superfície juga un paper de detentor d'interessos; però que des d'un punt de vista psicoanalític, és un fus d'emocions, pensaments i percepcions.