L'experiència mediadora

En aquest moment del curs en el que ja hem començat a simular mediacions a l'aula, m'agradaria reflexionar sobre la transició des de les posicions als interessos i les necessitats. En aquesta reflexió defensarem la tesi que el procés d'enquadrament suposa, en el fons, una presa d'autoconsciència del conflicte. En aquest sentit, també farem esment que una presa d'autoconsciència s'esdevé per una transició cognitiva provocada per una sèrie d'elements que a priori no són contemplats pel subjecte. 

En primer lloc, és important entendre que la solució d'un conflicte comporta, necessàriament, assumir que la situació conflictiva no té una resolució maximalista. És a dir, en la mesura que les parts assumeixen la necessitat de trobar alternatives a la seva posició, estem en situació de fer la transició cap a un negociació d'interessos i necessitats. Convertir una idea general com l'anterior a una veritat interna, suposa haver experimentat l'atzucac del conflicte. És a dir, en la mesura que es té una experiència personal de la impossibilitat de resoldre un conflicte de forma unilateral, sorgeix una dinàmica estèril d'estancament que comporta desgast no només comunicatiu i interpersonal sinó, sobretot, emocional. Aquesta experiència escleròtica permet que en un moment determinat es prengui autoconsciència de la pròpia irresolubilitat positiva del conflicte en termes estrictes de posició.

En segon lloc, aquesta autoconsciència habitualment no és produeix de forma espontània. En aquest sentit, és útil la tasca mediadora en la mesura que facilita o catalitza la transició cognitiva indispensable per prendre autoconsciència objectiva del propi estancament en el conflicte. Així, hi han un seguit de processos que poden desencadenar aquesta transició cognitiva. Com hem vist a l'aula, contribuir a aquest procés de transformació suposa aplicar una sèrie d'estratègies que ajuden a la pressa de consciència. Destacarem dos processos interns que, al nostre entendre, responen a les estratègies d'enquadrament:

1. Objectivar el conflicte suposa despersonalitzar l'ocorregut. 
2. Objectivar el conflicte suposa assumir el seu caràcter accidental i la seva dimensió temporal

En continuarem parlant...