Objectivar el conflicte suposa assumir el seu caràcter accidental i la seva dimensió temporal

Una de les presumpcions necessàries per tal que l'enquadrament sigui efectiu és convertir allò essencial en allò accidental. És a dir, en la mesura que siguem capaços de transformar en accidental allò que sembla inevitable, tindrem una perspectiva correcte per afrontar el conflicte de forma positiva o constructiva. L'anterior sembla senzill però no ho és, així hom tot sovint té la impressió teleològica o determinista de que si quelcom no ha funcionat bé en una interacció social és degut a les característiques personals de l'altre part - d'aquí la necessitat, com veiem, de despersonalitzar el conflicte. No obstant, la nostra tasca com a mediadors consisteix, també, en insistir que el conflicte depèn de les circumstàncies. Així, les circumstàncies no són alguna cosa donada pel destí davant del qual res es pot fer; sinó tot el contrari, les circumstàncies són l'espai de contingència de tota acció humana - incloses les comunicatives. L'anterior és important perquè ens permet fer una inferència mediadora. Així, si som capaços de resituar o recontextualitzar el desacord entre les parts, facilitarem, en darrera instància, la reconceptualització de la figura de l'altre part en disputa com a legítim detentor dels seus interessos. 

D'altra banda, la dimensió temporal del conflicte és aquella que converteix en present continu la confrontació i en un passat cristal·litzat allò que el desencadenà. No obstant, aquests temps del conflicte és una representació estàtica i determinista del conflicte i el seu origen. Dit d'una altre manera, una resolució positiva del conflicte passa necessàriament per replantejar el passat com a quelcom no cristal·litzat, sinó accidental. És a dir, el passat fou un origen accidental del conflicte, per tant no necessari. Com a mediadors/res se'ns encomana la tasca de reinterpretar el passat en termes de les alternatives que el conflicte va impossibilitar. Així, en la mesura que siguem capaços de revelar totes aquelles possibilitats no reeixides del que va passar, podrem desactivar l'esclerosi del present per tal d'obrir esperances de futur. En aquest sentit, és imprescindible imaginar altres passats possibles on el conflicte es va desactivar perquè retroactivament alimenten un futur conciliador en el que la possibilitat del conflicte esdevé biogràfic i no simplement una crònica d'una impossibilitat.