Avaluació de l'assignatura

L’avaluació de l’assignatura és molt positiva perquè ens ha permès consolidar un bon aprenentatge de la metodologia i aplicació de la mediació com a eina de resolució positiva de conflictes. En aquest sentit, convé destacar que l’enfocament, ampli i divers de l’assignatura, ha contribuït a generar un coneixement complex d’aquesta disciplina. En aquest sentit, s’ha produït una bona combinació entre la part més teòrica – de fonaments, definició dels agents i àmbits de la mediació – i la part pràctica – exercicis pràctics de mediació en forma de simulació i visionat de mediacions efectives.

A més, com veurem a l’hora de parlar de l’autoavaluació, aquesta assignatura té un doble interès: personal i professional. De la mateixa manera, que és un àmbit d’especialització professional per als pedagogs i pedagogues amb futur – degut a l’expansió creixent de col·lisió interessos en la nostra societat -; no és menys important, destacar  que tot allò estudiat pot traduir-se en un important aprenentatge personal. En aquest sentit, aquesta doble dimensió, personal i professional, i la seva retroalimentació, la converteix en una assignatura/disciplina enormement estimulant i d’aprenentatge continu.  

Destaquem a més la necessitat de que la carrera hi hagin més assignatures de caràcter procedimental i tècnic. Això no vol dir que Pedagogia s’hagi de convertir en un estudi merament tècnic, sinó que hauria de complementar millor la dimensió teòrica i pràctica. En aquest sentit,  aquesta assignatura podria ser un bon exemple de la possibilitat de combinar harmònicament una bona fonamentació teòrica, amb una notable component pràctica i de participació activa de l’alumnat.    

Al seu torn, convé incidir en el fet que tan les conferències com les exposicions en grup han contribuït a donar varietat i riquesa temàtica a l’assignatura. Per una banda, amb la particular mirada de cada conferenciant hem pogut ampliar la nostra perspectiva vers la mediació – com ja hem destacat en les diferents entrades al respecte. D’altra banda, les exposicions ens han possibilitat aprofundir en un aspecte o àmbit concret de la mediació de conflictes per tal de generar-ne una petita síntesi de coneixement i exposar-la a la resta de companys i companyes – activitat aquesta sempre més rellevant en termes formatius, com a futurs pedagogs i pedagogues, del que habitualment pressuposem. En resum, aquesta possibilitat d’anar més enllà de l’àmbit de la mediació escolar a través de les exposicions i les conferències – context molt treballat al llarg de la carrera – ha contribuït a enriquir enormement l’assignatura.

Com a únic aspecte a destacar com a possibilitat de millora, m’hagués agradat una anàlisi més detallat de les mediacions realitzades a l’aula i estudiar exemples concrets  de mediacions alternatives a la tradicional - de caràcter més experimental, com per exemple: circular narrativa, transformativa, etc.  

Finalment, a nivell estrictament personal, voldria afegir que aquesta assignatura ha estat una de les més enriquidores que he cursat últimament, perquè m’ha ajudat a replantejar alguns aspectes de les meves habilitats comunicatives i relacionals.