Exposició a classe: La Mediació Penitenciària.

 

La nostra exposició a classe va versar sobre la Mediació Penitenciària a partir d’un article que en focalitzava l’interès. En aquest cas, l’exposició la vàrem realitzar el grup de: l’Esther, Teresa, Miriam i un servidor. A continuació explicaré breument el procés de treball de preparació de l’exposició i algun aspecte concret sobre aquest tipus de mediació – no repetirem l’exposat ja que es pot seguir fàcilment amb les diapositives que acompanyen l’entrada.  

La primera fase d’aquest treball grupal va consistir en la recerca personal de documents per poder realitzar l’exposició. En aquest cas, la Teresa va trobar un article de mediació penitenciària que ens va enviar a la resta de companys i un servidor en va trobar un de mediació escolar. Un cop llegits ambdós, no teníem molt clar quin article fer ,així que li vam demanar consell via mail a l’Esther, que ens va recomanar la mediació penitenciària, ja que les exposicions havien de sortir una mica del que ja havíem fet a classe – en aquest cas, la mediació escolar.

Un cop decidit l’article, ens vàrem reunir tots a la classe per treball autònom que ens havia deixat l’Esther per determinar quina part feia cadascú. Un cop decidit ho vàrem treballar de forma individual i ens vàrem reunir una setmana després per tal d’ajuntar la informació i crear el power de presentació.

En aquest cas, no hi va haver problemes a l’hora de crear el power ni d’acordar el criteri de la informació a disposar; ja que teníem com a premissa resumir la informació en un nombre limitat de diapositives per evitar que un article tan complet comportés una presentació excessivament llarga. La darrera consideració que vàrem acordar va consistir en temps de presentació de cadascú i l’ordre general de presentació de l’exposició que em va recaure a mi.

Pel que fa referència a l’exposició, haig de destacar que, llevat dels nervis habituals en aquests casos, la presentació va sortir prou bé – una mica llarga, però com he dit era un perill que malgrat vam intentar esquivar, érem conscients que podia succeir. A més, vàrem percebre força interès per part de les companyes i l’Esther ens va apuntar que havia estat molt completa.

Des d’un punt de vista de continguts, voldria destacar que la mediació penitenciària suposa un context especialment indicat per la mediació pel fet que les presons són un entorn procliu a la conflictivitat. Així, les pròpies característiques del context – centre de regim tancat, superpoblat i amb un estricte control disciplinari – juntament amb el perfil de les persones recluses obligades a conviure– normalment persones amb tendència a l’agressivitat – comporten un alta probabilitat d’aparició de conflictes.  Els conflictes a la presó sorgeixen per la combinació entre les característiques de l’entorn i la personalitat dels interns. Així, la mediació s’entén com un premi a la bona conducta. És a dir, davant d’un conflicte hi ha múltiples formes d’afrontament. No obstant, la presó privilegia la mediació en aquells casos en els que la conducta dels interns els hi permet ser mereixedors d’una consideració alternativa a l’habitual - que té més veure amb l’aplicació més estricte de la disciplina i l’ordre penitenciari.

En aquest sentit, tot i que la mediació a la presó pot ser fruit d’una imposició per part de l’autoritat carcerària, també és important destacar que pot esdevenir una fase prèvia important que condiciona  el repartiment de beneficis i càstigs. Dit d’una altre manera, tot i que la mediació, en condicions ideals ha de ser desinteressada, en aquest context l’atractiu d’aconseguir maximitzar els beneficis - en forma de recompenses i progressar en graus de llibertat – i evitar els càstigs – la pèrdua de l’anterior – és un al·licient per el procés de mediació. Així, un cop en context de mediació és possible aconseguir altres objectius que tenen a veure amb dotar de competències de comunicació interpersonal – habilitats socials – i millorar la convivència a la presó. No obstant, hem de tenir clar que aquests dos condicionants: bona conducta i incentius són els elements clau per un abordatge realista de la mediació penitenciaria.

Més en concret, la bona conducta per entrar en un procés de mediació ens permet fer una selecció prèvia. Tot i que el document és bastant crític amb aquest punt, ja que insisteix que aquesta premissa deixa a fora a les persones que més necessiten l’aprenentatge d’un procés de mediació, la nostra posició al respecte apunta a la necessitat de garantir un mínim de voluntat real en el procés. En aquest sentit, en cas contrari ens trobarem com a parts d’una mediació a persones que en cap cas estan disposades a comprometre’s realment amb les responsabilitats que emanen els acords d’un procés de mediació. Per tant, és imprescindible un mínim de selecció per tal d’aconseguir que entrin en el procés persones interessades en guanyar alguna cosa, malgrat que el que pretenguin guanyar no tingui tan a veure amb els objectius de la mediació.  L’”esquer” interessat del guany és la forma d’atreure a les parts a un context en el que pretenem un aprenentatge global vers la resolució no violenta de conflictes. Tot i que l’objectiu és ambiciós i la dinàmica exposada anteriorment, a propòsit de les condicions de vida diària de la presó, actua com a contravalor de facto a aquests propòsits; si es cert que la combinació d’incentiu i treball amb els presos dóna oportunitats per replantejar conductes – en la línia dels plantejaments de la justícia restaurativa - i millorar la seva estada a la presó.