“ L’Economia del Conflicte “: una nova mirada a la gestió de conflictes

Per definir una hipotètica “Economia del conflicte” partirem del binomi costos/guanys per tal d’aplicar la lògica econòmica a la resolució de conflictes. Un conflicte, en la nostra definició, suposa una disparitat d’interessos que no acorden un seguit de regles per a la seva gestió positiva. L’Economia al seu torn és aquella administració eficaç i raonable dels bens que constitueixen la riquesa d’una col·lectivitat i un individu. Com veiem, hi ha una certa homologia entre el conflicte i l’Economia; ja que, ambdues comporten la necessitat de gestió de quelcom valuós per les dues parts. No obstant, es diferencien pel fet que l’economia suposa trobar la millor manera de gestionar aquests intercanvis de recursos i el conflicte és la conseqüència de la incapacitat d’aquesta gestió. 

Per tant, s’imposa la necessitat de repensar el conflicte en termes de gestió econòmica per tal de veure fins a quin punt aquesta òptica pot determinar un marc de millora d’aquesta gestió comunicativa i relacional. Així, considerem que el millor escenari per tal de posar aprovar l’analogia és aquell que suposa el repte més important. Com hem vist, el repte més important en gestió de conflictes té a veure amb aquells conflictes que hem anomenat: “ conflictes ancorats “. 

Per tal d’entendre de caracteritzar, des d’aquest nou punt de vista econòmic, els conflictes ancorats. Partirem de la gènesi de les dificultats per tal de proporcionar una possible resolució. Així, els conflictes ancorats destaquen pel seu binomi de  “costos “ - intrínsecs i de superació. El binomi de costos són tots aquells costos que, en una hipotètica “Economia del conflicte “, comporta el conflicte ja sigui en la seva pròpia dinàmica o bé en la seva superació. Habitualment, un dels fenòmens que motiven la voluntat de resolució de conflictes té a veure que l’increment de costos del conflicte acumulats i el fet que la seva superació comporta costos menors i, per tant, lògicament assumibles per ambdues parts. No obstant, en el cas dels conflictes ancorats els costos de superació semblen superar qualsevol acumulació possible de costos intrínsecs del conflicte. Per tant, la superació esdevé, aparentment, impossible. L’anterior és així, perquè només partim de la hipòtesi de superació a partir del binomi de costos. Tanmateix, podem repensar el conflicte a partir de la introducció del factor de guanys en forma d’incentius. Dit d’una altre manera, en la mesura que introduïm un incentiu de guanys a l’equació del binomi de costos, podrem intentar superar els costos de superació, tot sumant incentius als costos intrínsecs del conflicte. 

La noció anterior, des d’un punt de vista econòmic està tematitzada per la noció “ costos d’oportunitat”. Els costos d’oportunitat són aquells que tenen a veure amb el valor d’una decisió no presa o el cost d’una oportunitat perduda. En aquest cas, segons la Llei de costos d’oportunitat creixents, els costos d’oportunitat d’un conflicte ancorat són més grans que els costos de resolució. Per tant, introduir aquesta variable a l’equació garanteix, en teoria, la possibilitat d’igualar els costos de superació amb la suma dels costos intrínsecs més els incentius de guanys en forma de costos d’oportunitat. 

Un exemple de l’anterior el trobem amb la pròpia teoria de William L. Ury quan ens parla del Tercer lloc – Third Side. Així, el Third Side és el compendi del que hi ha en joc en termes d’oportunitat perduda a raó del conflicte. Incorporar com a incentiu l’interès general suposa assumir que “ el que es guanya és superior al que es sacrifica “ i, per tant, invertir el desequilibri, aparentment irresoluble, dels costos de superació del conflicte.