Reflexions sobre les activitats realitzades a l’aula i la participació a classe

IV.

Una de les activitats que més m’han agradat fa referència a un petit test o qüestionari que ens permetia esbrinar les línies dominants del nostre perfil comunicatiu. En aquest cas, ens trobem davant d’un instrument que comptava amb un seguit d’ítems en forma d’afirmacions a les quals havíem de decantar-nos de forma afirmativa o negativa. Un cop contestat l’instrument a partir d’un model de resolució, podíem comptabilitzar el nombre de punts vers un barem de: subutilització, utilització eficaç i sobreutilització. En aquest sentit, es considerava òptim des d’un punt de vista de la comunicació intentar acostar el màxim possible el propi perfil comunicatiu a la utilització eficaç d’aquest quatre estils: Acció, Mètodes, Relació i Idees.

Els resultats, en el nostre cas, varen ser esperats pel que fa referència a alguns estils i sorprenents respecte a altres. Anem a pams, respecte el primer estil de comunicació, l’estil d’Acció, haig de confessar que sempre em sorprèn obtenir un resultat molt més alt del que personalment em pressuposo. Així, el resultat va ser eficaç quan normalment sempre penso que el tinc poc utilitzat – subutilitzat. Al contrari, aquest diagnòstic sempre em demostra que respecte aquest punt l’autopercepció i la percepció objectiva difereixen sensiblement.

Un exemple oposat a l’anterior, el trobem en l’estil de mètodes. En aquest cas, sempre m’he considerat una persona metòdica a l’hora d’exposar les idees i comunicar-me i, en contraposició aquesta percepció, els resultats denoten una lleugera subutilització d’aquest estil. Per tant, es torna a produir una lleugera dissonància autoperceptiva respecte aquest punt.

Pel que fa referència a l’estil de relació, el resultat d’ús eficaç no em comporta cap tipus d’informació addicional. En aquest sentit, no tenia una idea preconcebuda al respecte i no em sorprèn ni en sentit positiu ni negatiu.

Finalment, respecte a l’estil d’idees puc comprova que tal i com em pensava aquest es l’estil més accentuat de tots en diferència – també el més desequilibrat, en comparació amb els altres. Tan és així, que tot i que és manté en la franja d’ús eficaç, gairebé el supera per esdevenir sobreutilitzat. Aquest punt, com hem dit, era esperable si tenim en compte que sóc molt conscient de l’ús d’aquest estil comunicatiu i el seu èmfasi en els processos de comunicació. No obstant, pel fet que es mantingui en la franja d’ús eficient, suposa que si bé es el meu estil més característic, no està sobreutilitzat, i per tant, és pot gestionar en relació als processos comunicatius.