Reflexions sobre les activitats realitzades a l’aula i la participació a classe

VII.

A l’assignatura de “ mediació i gestió del conflicte “ ens hem interessat, com ja hem vist anteriorment, per formes alternatives de gestió de conflictes. No obstant, aquest focus d’interès s’ha ampliat prenent com a òptica aquell horitzó de propostes alternatives de gestió de la convivència i aprenentatge comunitari que d’alguna manera sintonitzaven en el marc de l’assignatura i el seu enfocament. Des d’aquesta òptica ampliada, hem d’entendre l’estratègia formativa de  l’aprenentatge servei.  

Sense entrar en detalls ja comentats a l’aula, entenem l’aprenentatge servei com aquella estratègia formativa que combina: l’aprenentatge amb un servei a la comunitat. Així, mentre eduquem transformem la societat. Aquesta doble finalitat és enormement positiva per dos motius bàsics.

Per una banda, educar en la transformació, suposa assumir com implícits que la realitat és quelcom mutable i, per tant, es pot transformar intencionalment. L’anterior a més no és un aprenentatge declaratiu en el que exposem una veritat social, sinó una conseqüència d’una aprenentatge directe sobre el terreny – la realitat. Així, els alumnes implicats en l’aprenentatge servei arriben a dues conclusions fonamentals. Una primera té a veure amb la necessitat d’implicar-se activament en la societat per tal que aquesta es transformi. La transformació social només es possible des de la interacció efectiva dels seus membres, a priori o en abstracte no es produeixen canvis ni de mentalitat ni de conducta. La segona conclusió és que l’acció individual vers la transformació social té els seus límits. Així, a nivell individual el nostre radi d’acció i la capacitat d’influència és limitada.

D’altra banda, educar en la transformació suposa adquirir una determinada posició social que, malgrat que l’influencia individual sigui limitada – com hem vist -, ens permet esdevenir punt d’anclatge del canvi. Dit en paraules metafòriques, posicionar-se socialment comporta esdevenir un punt a través del qual la “ palanca del canvi “ és pot recolzar per canviar el món – tot recordant la famosa frase atribuïda a Arquímedes: «Doneu-me un punt de suport i mouré el món».

Finalment, hem de destacar el fet que l’aprenentatge servei, des del nostre punt de vista, adopta aquesta concepció transformadora des d’un punt de vista generatiu, en contraposició a un punt de vista reproductiu o assistencial. Ens expliquem, una proposta d’aprenentatge servei ha de servir per generar nous voluntaris i fomentar l’aprenentatge com a forma d’empoderament personal i col·lectiu. En aquest sentit, entenem per generatiu el fet que l’aprenentatge servei dissemina una metodologia activa d’aprenentatge mentre es transforma la realitat social, tot generant un major empoderament de la societat civil versus les dependències que crea el model administrat dels serveis socials públics. L’anterior no significa que l’aprenentatge servei o hagi de substituir la xarxa de serveis públics, sinó que un aposta d’aquest tipus ha de generar més iniciativa i activitat per part del Tercer Sector a l’hora de sumar voluntaris i consciències actives vers els reptes que ens enfrontem, de forma col·lectiva, com a Societat.