Reflexions sobre les activitats realitzades a l’aula i la participació a classe

 VI.

La segona exposició que vam fer a classe va ser fruit d’una activitat de petit grup en la que analitzàvem un projecte de convivència com el marc que emparava processos i tècniques de mediació. En aquest sentit, és important destacar que la mediació no ser per si sola una activitat que justifiqui la creació d’un Pla Anual de Centre específic; sinó que tot, sovint el que ocórrer es que els centres escolars opten per crear un Pla o Projecte de convivència que incorpora, entre d’altres mesures i actuacions, un servei de mediació escolar. Per tal d’entendre millor com es plantegen i quin sentit tenen aquests projectes de convivència vàrem analitzar per grups un pla específic per tal d’entendre les seves fases i els seus objectius.

Un cop analitzat a nivell grupal, el vàrem exposar a la resta de companys i companyes. En aquest cas, el nostre projecte de convivència resumi el procés realitzat a nivell del professorat de diferents centres de la comunitat de Madrid. Així, ens mostrava el procés en dues fases corresponents a cada un dels trimestres escolars.

Una primera fase consistia en les reunions i consensos previs a la implementació; d’aquesta fase se’n destacaven les dificultats organitzatives. Cal entendre que una constant de molts projectes d’innovació escolar rau en la dificultat de coordinar una activitat addicional a la ja atapeïda agenda dels mestres i professors. Per tant, és important entendre que qualsevol projecte d’innovació de centre o curricular, ha de comptar amb una disposició addicional de temps en la que els diferents membres de la comissió s’alliberin d’unes responsabilitats per poder fer front a unes altres. Així, el cas estudiat destacava la manca de temps per poder coordinar un calendari específic de reunions.

La segona fase, corresponent al segon quatrimestre, estava enfocada a la implementació de les mesures per millorar la convivència. En aquest sentit, se’n destacaven dues: un sociograma i un registre de les normes bàsiques de conducta. La primera intentava radiografiar el tipus de relacions que es produïen a l’aula i la segona fer un seguiment dels actes i les conductes que amenaçaven la convivència. En aquest sentit, som especialment partidaris de la idea del registre o seguiment si el complementem amb un contracte que involucri no només als propis alumnes, sinó també a les famílies. En aquest sentit, existeixen experiències molt positives en les que l’autodescripció dels problemes de conducta – objectivació dels fets – més la responsabilització davant dels pares han generat millores significatives en el clima de convivència de moltes aules escolars.