La naturalesa dels " conflictes ancorats "

En aquesta entrada reflexionarem sobre la particular naturalesa dels conflictes. Convé recordar el caràcter convencional o, si es vol, reificat del conflicte. És a dir, el fet que el conflicte no és allò que ens passa, sinó més aviat, com interpretem i gestionem emocionalment allò que ens passa. En aquest context, volem entendre aquells conflictes que demostren una especial dificultat de gestió positiva. Per tal de distingir-los, anomenarem a aquests conflictes com a:  “ conflictes ancorats “. Els “conflictes ancorats” són aquells que per definició semblen no susceptibles de mediació. No obstant, aquesta definició pot resultar excessivament determinista si tenim en compte que la nostra funció és tractar qualsevol tipus de conflicte en les condicions pròpies de la mediació. 

S’imposa la necessitat, per tant, d’afrontar aquests conflictes amb una mirada diferent, o si es vol, entendre aquests fenòmens des de la seva particular singularitat. Així, la característica fonamental dels conflictes ancorats és que esquiven a les metodologies habituals de resolució de conflictes. Així, conflictes polítics, morals, etc són propis d’aquesta tipologia en comparació amb altres tipus de conflictes, generalment, menys ancorats: familiars, laborals, relacionals, etc. 

L’anterior s’esdevé per la particular naturalesa dels conflictes ancorats. És a dir, es l conflictes ancorats responen a lògiques de resolució “ perverses “ que es defineixen per la seva negació a formes positives de resolució – com per exemple, la mediació. En aquest sentit, podem parlar del conflictes que porten de forma inherent una lògica de Guanyar – Perdre ( Win – Lose ) o que no poden articular un marc general d’acord o d’aproximació d’interessos. 

Una forma d’afrontar aquests conflictes, tot i partir de la premissa que difícilment els podrem resoldre, és flexibilitzar les condicions que determinen la seva lògica. Dit d’una altre manera, en la mesura que siguem capaços com a mediadors/res d’ajudar a repensar un conflicte des d’una lògica no ancorada, sinó flexible – despersonalitzada, accidental, etc –, podrem aprofitar les oportunitats incoades que va mostrar el conflicte abans que l’escalada les invisibilitzés. L’anterior suposa, sobretot, vèncer dues inèrcies. 

1.      Els conflictes ancorats són aquells que per definició són irresolubles.

2.      Els conflictes ancorats sempre han estat ancorats.

La primer inèrcia pressuposa que la incapacitat pràctica de resolució del conflicte determina l’irresolubilitat d’aquest. Quan en realitat, si ens atenem a una lògica de flexibilització, hem de considerar que encara no hem trobat els instruments, el context i les condicions idònies per enquadrar el conflicte.  

La segona inèrcia concep com a “necessari” l’actual estat del conflicte. Com hem vist, a propòsit del caràcter accidental del conflicte, qualsevol conflicte és conseqüència d’una sèrie de presses de decisions que han afavorit una escalada del conflicte i, per tant, la seva progressiva solidificació en la categoria de “ conflictes ancorats “.  

En continuarem parlant...