Conferències: Aula carcerària

La conferència sobre l’aula carcerària ens va acostar a una realitat educativa complexa com és la de la presó. En aquest cas, el conferenciant professor de l’aula carcerària de Can Brians ens va explicar la seva realitat diària com a mestre.

Un dels primers aspectes ha destacar és el fet que el perfil dels alumnes que té a l’aula, de caràcter voluntari, mostren molt poc interès en aprendre. En aquest sentit, l’activitat formativa esdevé, bàsicament, una oportunitat d’aconseguir algun benefici penitenciari concret. Per tant, com ja veiem en el cas de la justícia juvenil o l’exposició a propòsit de la mediació penintenciària, els interns tenen la necessitat de trobar un esquer que justifiqui el seu accés al context educatiu. Per tant, treballar sota unes premisses tan utilitaristes i mancades de motivació, dificulten enormement qualsevol tasca educativa.

Un segon aspecte és el clima de calma de tensa que es viu a la presó. Així, tot i que el conferenciant insistia amb una certa normalitat de l’ambient que es viu a la presó, destacava moltes ocasions en les que el conat de violència sempre és el pas lògic següent als nombrosos conflictes de convivència que s’hi viuen. En aquest sentit, tot i que a l’aula no s’entra en dinàmiques de mediació, si que es pretén que els interns elaborin el seu propi pensament. És a dir, en un context de reacció viscerals i epidèrmiques, l’aula educativa intenta ser un espai on es pugui individualitzar més l’intern i intentar abstreure’l de les dinàmiques conflictives del pati. En aquest sentit, es produeix una complementarietat entre l’aula educativa i el treball de les educadores i educadors socials que tutoritzen els interns. Així, aquests darrers si que poden intervenir en mesures de gestió de conflictes en termes de mediació per tal resoldre dinàmiques sense necessitat de recórrer a mesures exclusivament de càstig, separació i aïllament.

Finalment, tot recuperant la que per nosaltres fou la idea fonamental de la conferència, la presó és un espai de socialització disciplinària que dificulta un treball més centrat en la rehabilitació dels interns. En aquest sentit, es fa difícil incidir en aspectes més personals i individualitzats que realment puguin ajudar a transformar la mentalitat dels interns des d’un treball psicològic i educatiu. Els dèficits educatius difícilment es poden pal·liar a l’aula educativa; així com, la pròpia inèrcia de relació al patí comporta la reificació d’una cultura i uns valors que només tenen sentit a la presó i que, malauradament, no tenen una correlació socialitzadora a l’exterior. Alguns d’aquests valors propis de la cultura carcerària – tals com: la cultura de la venjança, l’escalada constant de conflicte resoluble per l’amenaça i la violència explícita, els lideratges per la força i l’economia mafiosa, etc – esdevenen vertaders contravalors socials que estigmatitzen als interns a l’hora d’accedir a la llibertat. És produeix un xoc entre els valors socialitzadors que s’intenten articular a l’aula – poc eficaços dins la presó, però imprescindibles fora – amb els contravalors propis de la presó – eficaços dins la presó, però antisocials i delictius fora. En conseqüència, la presó només podrà ser rehabilitadora en la mesura que la cultura socialitzadora contraresti a la pròpia de la presó i això, a dia d’avui, requereix esforços institucionals i sobretot econòmics que no semblen estar a l’agenda política de l’Administració.