“ Sopar per a dos “: un curt educatiu sobre la Mediació de Conflictes.

Aquest curt d’animació de la televisió nacional canadenca  - amb la participació d’UNICEF -, a part de la seva indubtable qualitat estètica i musical, és un excel·lent mostra de com la mediació de conflictes és un contingut curricular de primer ordre. En aquest sentit, la historia adreçada a un públic infantil – tot i que fàcilment el podem considerar familiar, en la línia de les histories amb valors de la Pixar – ens mostra quins són els perills d’una situació de conflicte que desemboca en una escalada de violència. A continuació, en aturarem en algunes seqüències per tal de destacar-ne la seva importància des de l’òptica de la mediació de conflictes.

Una primera seqüència important és la presentació; en el plantejament de l’escena podem veure com en un petit racó de selva, viuen molts animals de forma pacífica. L’atenció es centra en dos llangardaixos que gaudeixen d’una vida tranquil·la tot menjant els abundants insectes que volen al seu voltant. En aquest sentit, és convenient destacar que el conflicte no sorgeix en termes de escassetat – motiu de conflicte més complex de resoldre -, sinó de la simple competència. Per tant, un conflicte per simple competència en un context d’abundància ha de ser evidenciat com absurd per la resta d’animals de la selva.

La segona seqüència destacable és veure com el conflicte per competència degenera en una escalada de violència que posa en perill a tercers. Així, el conflicte entre els llangardaixos no només és absurd per la resta d’animals, sinó també perillós – no només per les parts, sinó també per al Third Side. En aquest sentit, parlàvem de la necessitat de sacrificar l’interès particular egoista en benefici de l’interès general de la selva.

La tercera seqüència important és l’aparició de la granota. La granota simbolitza al tercer responsable que acabarà esdevenint el mediador del conflicte. Així, la granota té l’oportunitat de satisfer el seu propi interès - menjar-se l’insecte -, però prefereix optar per una acció mediadora, en la que es reparteix de forma equitativa l’insecte. En aquest punt, es consuma el procés mediador com a acte de generositat i consciència de la superioritat del be col·lectiu davant l’egoisme individual.

La darrera seqüència destacable, té a veure amb el reconeixement de les dues parts vers la tasca de la granota. Així, els llangardaixos davant la possibilitat de tornar a competir per la captura d’un altre insecte, recorden la situació anterior i prefereixen cedir l’insecte a la granota. Finalment, acaben l’àpat les dues parts i el mediador mentre són contemplats per la resta d’animals i tot torna a la tranquil·la normalitat.