Conferències: Mediació Comunitària

 

La conferència sobre Mediació Comunitària a càrrec del Jaume ens va permetre acostar a una forma de mediació que, com hem vist en altres moments d’aquest blog, escapa al formalisme preconcebut de la mediació ortodoxa. En el cas que ens va presentar el Jaume, ens trobem davant la necessitat de mediar entre diferents col·lectius que de forma institucional comparteixen un mateix espai, però que de forma cultural i a la pràctica divergeixen i, en determinats moments, xoquen culturalment.

Per tal d’entendre que es produeix en aquest context i quina és la millor forma d’abordar-ho hem de tenir clar des de quina perspectiva assumim la diferència. Dit d’una altre manera, només podrem articular una proposta de mediació comunitària vers la immigració – el cas que ens plantejava el Jaume – si partim d’una determinada òptica que contempli aquest fenomen. L’anterior no significa que hi hagi una única i exclusiva òptica amb la qual afrontar aquest fenomen, sinó que ho afrontem com ho afrontem hem de ser coherents amb els propis plantejaments i saber quins són els punts forts i febles de la nostra plantejament teòric. En aquest sentit, no és el mateix un model assimilacionista que un model intercultural, comporten d’entrada una mirada diferent sobre els col·lectius a mediar i els seus drets inherents.

Tot i que la dinàmica de la classe no ens va permetre entrar en detall sobre el cas plantejat, si que ens va proporcionar indicacions bàsiques de com aquests casos de mediació comunitària requereixen tenir en compte alguns punts que destaquem a continuació:

      

• Diàleg obert a tots els punts de vista
• Propostes que vinculin a tots els ciutadans amb independència de la comunitat  a la que estiguin vinculats. 
• Coneixement mutu per tal de superar prejudicis i estereotips. 
• Construcció d’una comunitat més amplia que respecti la diversitat i la inclogui com a actiu.

Com veiem, tots els plantejaments anteriors responen a una determinada perspectiva que defensem a nivell personal. En aquest sentit, partim de la premissa de la psicologia social quan ens diu que el xoc intergrupal d’interessos és supera mitjançant l’establiment d’interessos comuns. Dit d’una altre manera, en la mesura que som capaços d’obrir un diàleg entre tots per fer aflorar els interessos de tots els ciutadans, per tal de generar propostes que responguin a aquests interessos, podrem establir un espai de coneixement mutu que permeti hibridar les comunitats d’origen per constituir una comunitat més àmplia en termes d’integració.