Anàlisi de les entrevistes fetes a joves infractors participants en un procés de mediació

La mediació penal planteja un mètode alternatiu a la justícia juvenil retributiva -  basada en el càstig - , partint d’un paradigma de justícia restaurativa - centrada en l’autoresponsabilització -, en un procés per aconseguir la reparació del dany causat i la solució davant del conflicte. En aquest cas, des d’una perspectiva  justa i equilibrada, tenint en compte els interessos d’ambdues parts.

Després de realitzar una lectura de les entrevistes fetes a joves infractors, pensem que consideren la mediació com un procés alternatiu al model judicial ordinari, el qual comporta mesures punitives i en ocasions, privació de la llibertat – internament en un centre de menors. Els joves infractors coincideixen en que el procés de mediació els ha de proporcionar eines per dialogar i resoldre els conflictes sense violència. En aquest cas, podem extreure algunes de les respostes dels joves en relació a la pregunta referent al motiu de la seva participació al programa;

Entrevista 1: “Un juicio solo sirve para que te castiguen, la mediación sirve para que reflexiones,

te des cuenta de todo y no lo hagas mas. Así otra vez no cometes el mismo error”

Entrevista 2: “Si, creo que tendríais que hacer un curso para que todos los chicos y chicas supieran hablar, en vez de pelear”.

Entrevista 3: “El Marcos (educador) me dice que ya está bien de juicios, que debo aprender a  resolver los problemas de otra manera, hablando y sin peleas. Yo no sé si sabre. No he aprendido-.Solo se pelear. Pero L’Alzina otra vez me cansa. Llevo mucho tiempo entrando y saliendo”.

Entrevista 4: “(…) Por esto es mejor pedirle perdón, y si me pide un favor, como dice la Charo, pues yo le haré el favor. Creo que la mejor manera de resolver los problemas es hablando y reconociendo que uno se ha equivocado”.

Entrevista 5: “(…) He estado en un esto de reparación, esto que tu te arrepientes de lo que has hecho y pides perdón y entonces el juez te perdona y no lo vuelves hacer más (…)”.

Entrevista 6: “ Primero fue porque me pareció el camino más fácil, ya sabes, el juicio, abogados, y todo esto..... me daba miedo. Luego cuando hable con Fina (mediadora), pues me enganche con ella, fue como si me abriera los ojos, y me hizo pensar en el mal que le cause a esta señora”.

En aquest sentit, els sis exemples aquí citats ens deixen entreveure que la participació en el procés de mediació penal permet reflexionar sobre els errors comesos i demanar perdó a la persona afectada, si és necessari. Per tant, podem dir que es tracta d’una experiència de creixement individual, ja que el jove infractor és capaç d’assumir la responsabilitat dels errors comesos i col·laborar a l’hora de respondre de forma adequada vers la persona afectada.

El mediador o mediadora treballa individualment, amb cada una de les parts – infractor/a i persona afectada – a fi d’obtenir informació sobre el conflicte, la visió de les dues parts i la possible participació en el procés de mediació a fi de resoldre el conflicte. En el cas del jove infractor, es tracten aspectes referents a: l’assumpció de responsabilitats en relació als fets, la voluntat i el compromís a l’hora de cooperar en el programa de reparació de la víctima, l’empatia vers la persona afectada, la importància del diàleg i la contenció a l’hora de resoldre els conflictes, etc.

En el cas de la persona afectada es valoren aspectes relacionats amb: l’interès de la persona afectada en la reparació del dany, la voluntat i el compromís d’accedir al procés de mediació, així com, la capacitat d’entendre l’alternativa proposada. Per tot això, cal que el rol mediador es desenvolupi en un clima que permeti establir un vincle de confiança basat en l’escolta activa, la reflexió i l’intercanvi d’opinions i emocions, sense caure en un ambient d’intimitat. És necessari establir un punt de distancia òptima i ser molt respectuós/a amb la informació tractada – confidencialitat. Tot això comporta, no establir vincles afectius que puguin sobrepassar els límits més enllà de la relació entre els participants i el professional, tal i com pot ocórrer en el Cas 1.

En el cas 1, del Joel, no hi ha una víctima clarament definida, tot i que el jove és conscient de que la seva acció era susceptible de provocar ferits lleus o molt greus que, afortunadament, s’han pogut evitar. Per tant, la mesura alternativa al càstig està directament relacionada en conscienciar al jove de la perillositat de l’incident causat. Per tant, es tracta de realitzar un programa formatiu pràctic consistent en saber quina és la feina dels bombers, quines conseqüències han provocat els incendis forestals a l’estat espanyols, a més de redactar una carta al organisme municipal, responsabilitzant-se de l’acte comès amb les corresponents disculpes;

Entrevista 1: “He escrito una carta al ayuntamiento pidiendo perdón y diciendo que a partir de ahora  tendré más cuidado. Después iré a hacer un curso en los bomberos de Barcelona. Estaré todo un día con ellos, viendo lo que hacen. También he de hacer un álbum recogiendo todos los incendios que se han hecho en Cataluña todo el año pasado. Esto será más difícil, pero si que lo haré. Lo mirare en los periódicos, y los profes me han dicho que me ayudarán”

Quan les accions comeses pels joves infractors, comporten l’existència d’una o més persones afectades, és molt important que aquestes participin en el procés de mediació. Doncs el fet d’involucrar la víctima en la mediació comporta, generalment, l’assumpció d’una major consciència i responsabilitat de l’error comès del jove infractor. En aquest sentit, el contacte entre les dues parts , pot afavorir un espai de diàleg i negociació, en el que les dues parts poden cedir i el responsable demana disculpes a la víctima. En ocasions, aquesta situació s’esdevé de forma positiva tal i com es descriu en el cas 6 del robatori amb força a una persona de 70 anys. En aquest cas, ambdues parts, assoleixen el compromís de resoldre el conflicte i fins i tot, la jove infractora acaba en llàgrimes al assumir que el tracte i la confiança que li ofereix la víctima, no és realment merescut.

Les formes de reparació dels danys a les víctimes, passen per un primer pas que consisteix en el fet d’acostar-se a la persona afectada per tal d’assumir la responsabilitat i demanar disculpes.  El segon pas, consisteix en crear un espai de negociació i diàleg entre les dues parts a fi d’arribar a un acord sobre la reparació del dany causat. En aquest sentit, cal tornar a fer referència a l’entrevista 6, ja que és el cas paradigmàtic del que s’ha expressat anteriorment . La víctima del robatori accedeix al procés de negociació, mitjançant un acord en el qual la jove infractora ha de col·laborar en la realització de la compra amb els diners que li dona. En aquest cas, la jove ha de prendre la decisió important de que fer amb els diners i la confiança dipositada. La bona acció de la noia és premiada per la dona i els seus familiars amb un berenar i un tracte molt proper que transforma a la jove infractora. 

La mediació penal és una estratègia que permet al jove infractor responsabilitzar-se dels seus actes, ser conscient dels errors i les seves conseqüències, així com afrontar i resoldre el conflicte, mitjançant el diàleg  amb la persona afectada per tal d’arribar als acords restitutius. En contraposició, la simple privació de les llibertats i els desitjos del jove infractor no permeten l’autoreflexió i l’adquisició de les habilitats per millorar la conducta en un futur. Tal i com expressa Hammad a l’entrevista 3; “ Un juicio es más descansado. No tienes que pensar. El juez te castiga .Te dice lo que tienes que hacer. Tú estás de acuerdo o no, pero lo cumples y esperas salir de tu encierro. No piensas. En la mediación tienes que pensar y esto te agobia mucho. A mi me agobia mucho. El mediador, te hace hablar, te hace escribir tus pensamientos, y lo pasas mal, porque te das cuenta de que eres una mierda y no tienes a nadie”.