En aquesta reflexió ens centrarem a analitzar un cas particular de mediació que té com a parts, subjectes amb diferent grau de desenvolupament psicològic i social i amb una relació de dependència entre sí. En aquest cas, els fills i filles són una de les parts i els pares en sentit ampli - tutors, pares adoptius, etc - l'altre. Aquesta reflexió en a servirà per donar compte d'un fet important que té a veure amb la resolució de conflictes, però que tot sovint no hi parem prou atenció, ens referim al paper crucial de: les percepcions i el modelatge familiar.
Així, en la lògica habitual que acompanya un procés de mediació pretenem apel·lar al sentit de: responsabilitat, interessos i raonabilitat de les parts per tal d'assolir consensos beneficiosos que resolguin el conflicte o millorin la comunicació. No obstant, què podem fer davant d'una de les parts que defineix el seu moment de desenvolupament vital precisament per la intensa elaboració pròpia de la seva identitat vers aquests principis ja implícits en la mediació?.
L’altre dia a classe, vàrem visualitzar un enregistrament en el qual unes companyes realitzaven una medicació a una mare i una filla amb dificultats de relació interpersonal. Un dels elements que es destacaven era precisament aquest: la dificultat de mediar un conflicte – en aquest cas escolar i de comportament domèstic – quan una de les parts no disposa d’un grau de maduració suficient per transcendir les seves posicions i identificar-ne els seus interessos. No és possible un enquadrament quan una de les dues parts no ha definit una identitat mínimament estable.
Així, els joves amb una maduració o adolescència complicada reporten, habitualment, conductes com:
· Baixa autoestima
· Autopercepció distorsionada
· Ansietat alta
· Baix autocontrol
· Alts nivells d’ansietat i/o agressivitat
· Vulnerabilitat social i/o aïllament
· Sintomatologia depressiva
· Baixes competències acadèmiques i de resolució de problemes.
La nostra tesi, davant d’aquest quadre, és la següent: en el moment en que els adolescents intenten establir la seva pròpia personalitat davant de les exigències del món adult, un element imprescindible per aconseguir una millor socialització dels adolescents que mostren problemes de conducta tindrà a veure amb com som capaços de proporcionar-los models de gestió de conflictes positius. Així, una de les tasques fonamentals com a mediadors i mediadores és treballar amb les parts que ja han consolidat una conducta adulta, per tal d’emfasitzar la necessitat de generar dinàmiques d’afrontament de conflictes positives. En la mesura que aconseguim fomentar aquestes dinàmiques podrem oferir una percepció habitual i recurrent de gestió positiva dels conflictes que guiï els adolescents en el seu procés de modelatge i maduració.
No hay comentarios:
Publicar un comentario